divendres, 23 de febrer de 2018

EL 83 % DELS CASOS DE VIOLÈNCIA  PERPETRATS A COLÒMBIA DURANT EL 2017 VAN SER CONTRA ELS LÍDERS I LIDERESES SINDICALS.



Escola Nacional Sindical (ENS) acaba de publicar l’informe "Violència antisindical, impunitat i protecció a sindicalistes a Colòmbia, 2012 – 2017." El document recull els casos de violència antisindical  dels darrers cinc anys, la impunitat i la manca de protecció dels i les activistes sindicals.


Segons l'estudi en els darrers temps hi ha hagut una disminució constant, però lenta de la violència. Tot i això, comptabilitza prop de 2.220 violacions als drets a la vida, la llibertat i la integritat comeses contra sindicalistes a Colòmbia, dels quals 143 han estat homicidis.
Segons l'ENS, les mesures de protecció implementades per defensar la vida dels i les activistes sindicals  presenten mancances i no estan articulades amb una política pública de protecció per a ells i elles ni per a les seves organitzacions.
La superació de la violència antisindical, la disminució dels  elevats índex d’impunitat que la encobreixen  i l’ampliació de garanties  per a la llibertat sindical  i la protecció a sindicalistes, segueixen sent  tasques pendents per al govern de Colòmbia, tot i les nombrosos recomanacions d’organismes internacionals com l’OIT, el PNUD, l’OCDE.
La impunitat és un altre dels problemes que segueix afectant al sindicalisme colombià. Segons l'informe el 2015, el 95% dels fets delictius contra els sindicalistes no tenia condemnes. Tot i que la xifra va disminuir en comparació amb el 2010 quan era del 98%, la situació segueix sent molt preocupant.


L'informe conclou que "per transformar la impunitat en justícia, veritat i reparació per a les víctimes, és necessària l'adopció de mesures que no només impliquin l'enfortiment de la capacitat de la Fiscalia General de la Nació, sinó l'atenció sobre noves metodologies d'investigació."

dijous, 15 de febrer de 2018

A TURQUIA S'IMPOSA UNA MORDASSA MEDIÀTICA AL MOVIMENT SINDICAL


La violència antisindical és tota acció que es realitza amb una doble finalitat. La primera és dissuadir als i les activistes de continuar en la seva lluita sindical i la segona és evitar que les persones treballadores  decideixin  articular la defensa dels seus drets humans laborals a través del moviment sindical.
Image courtesy of winnond at FreeDigitalPhotos.net

La violència antisindical es mimetitza i s'adapta  de la manera que resulti més adient a les estructures de poder, de govern i de les eines de control i d'incidència sobre la població. Això fa que puguin ser accions circumscrites al lloc de treball (acomiadaments  improcedents, assetjament, no permetre que s'exerceixi el dret a la vaga, ni es puguin instar processos de negociació col·lectiva) o totes aquelles conductes tipificades com a delictes en l'àmbit penal (desaparicions, segrests, delictes de lesions, abusos sexuals i  violacions, amenaces, tortures i assassinats).

Però també, sovint, la violència antisindical és més perversa i fa ús d'altres mecanismes com és la invisibilització de les accions, lluites i reivindicacions del moviment sindical  en els mitjans de comunicació. Això permet mostrar una imatge del sindicalisme  allunyada de la realitat que el debilita, que destrueix la consciència d'identitat de classe treballadora i que qüestiona l'articulació de la solidaritat i de la lluita de les persones treballadores a través dels sindicats.

Recentment, des de Turquia, s'ha denunciat la mordassa mediàtica imposada als mitjans de comunicació perquè no puguin publicar notícies  ni donar cobertura a les manifestacions, reivindicacions i accions de denúncia i defensa dels drets humans laborals dutes a terme per part dels sindicats així com tampoc les iniciatives governamentals relacionades amb el dret laboral i les llibertats sindicals. 

Des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya denunciem la violència antisindical que es materialitza  a través del silenci imposat als mitjans de comunicació i que atempta contra els drets fonamentals de la llibertat sindical i la llibertat d'expressió.

Per més informació podeu consultar el següent enllaç.

dijous, 1 de febrer de 2018

47 TREBALLADORS/ES DEL MARROC ACOMIADATS/DES PER EXERCIR EL SEU DRET A LA LLIBERTAT SINDICAL




El passat  5 de desembre de 2017, 47 treballadors/es  de l'empresa SJL (que opera en una de les cinc zones franques  situades a Tànger, Marroc), van afiliar-se a la Confédération démocratique du travail  (CDT)  acollint-se al seu dret a la llibertat sindical i a instar a la consecució d'unes condicions de treball digne.



El 14 de desembre l'empresa, havent conegut l'afiliació de 47 treballadors/es  va acomiadar-los arbitràriament per haver exercit el seu dret a la llibertat sindical.



Davant la resposta conjunta dels treballadors/es de la citada empresa,  aquesta va dificultar el lliure exercici del dret a vaga com a resposta a la vulneració dels drets fonamentals de les persones acomiadades. 

Per la qual cosa, des de passat desembre, els treballadors/es acomiadats/des  han iniciat una acció de protesta davant l'entrada de les zones franques per exigir el reconeixement del dret a sindicar-se, a un treball digne i a la regulació de les seves condicions laborals.


Des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya ens solidaritzem amb  els i les treballadors/es acomiadats.