divendres, 13 d’abril de 2018

CRIMINALITZACIÓ DEL MOVIMENT SINDICAL A GUATEMALA: SINDICALISTA EMPRESONAT PER CONSTITUIR UN SINDICAT


Els treballadors i les treballadores  del Instituto Nacional de Ciencias Forenses de Guatemala (INACIF) van decidir exercir el seu dret a la lliure sindicalització, a través de la constitució del Sindicato Nacional de Trabajadores y Trabajadoras del Instituto Nacional  de Ciencias Forenses de Guatemala (SINTRAINACIF).  

En els últims mesos el sindicat ha vingut denunciant l'empitjorament de les condicions laborals davant els òrgans jurisdiccionals del país. Una de les principals demandes ha estat  que INACIF posi fi a la política institucional d'externalitzar part de la seva activitat laboral i que suposava la precarització  les condicions de treball dels treballadors i les treballadores. El sindicat ha denunciat que aquest tipus de pràctiques  afecten a qualitat, credibilitat i eficàcia  del treball de la institució  i del propi sistema  de justícia.

Davant això, l'empresa ha iniciat la persecució i càstig dels líders i lidereses sindicals a través de la privació del seu accés al centre de treball, dels canvis de les condicions  laborals i, finalment, del  seu acomiadament, com és el cas del secretari del sindicat Juan Esteban Saca Aguilar.  També s'ha impulsat una campanya mediàtica amb la voluntat d'estigmatitzar  el sindicat i les persones que el conformen.  Això s'ha materialitzat amb l'acusació  falsa de Marlon Alfonso Martínez Díaz d'haver comès un delicte pel qual ha estat empresonat com a mesura cautelar, tot i que la persona que  va cometre el delicte que se li imputa ja va confessar ser-ne l'autor material.

La Fundació Pau i Solidaritat condemna la impunitat i la institucionalització de la violència antisindical a Guatemala que suposa  la flagrant vulneració dels drets fonamentals i que atempta contra el moviment sindical, de manera col·lectiva en no permetre i pretendre el debilitament de la lluita legítima de la classe treballadora, i també individual, a través de l'atac als seus membres.


Sense llibertat sindical, sense el moviment sindical com a veu de la classe treballadora no  pot existir democràcia ni estat de dret. 

Per més informació consulteu el següent enllaç.


dimarts, 10 d’abril de 2018

COLÒMBIA: 3.149 SINDICALISTES ASSASSINATS



Segons l'Escola Nacional Sindical, entre gener de 1973 i el 6 d'abril de 2018 a Colòmbia s'han registrat 14.637 violacions contra la vida, la llibertat i la integritat dels líders i lidereses sindicals.  D'entre aquestes s'han registrat 3.149 homicidis (dels quals 2822 han estat homes i 327 dones), 399 atemptats contra la vida, 238 desaparicions forçoses i 7.166 amenaces de mort i 1.897 desplaçaments  forçosos.
freepik


Cada un d'aquests actes violents ha  estat dirigit contra la vida de defensors i defensores dels drets humans laborals al país que pertanyien almenys a 487 organitzacoins sindicals,causant, no només danys individuals, sinó que també col·lectius dirigits a debilitar la lluita obrera i eradicar  les lllibertats sindicals, claus per defensar els drets de les persones treballadores.

Tot i la signatura dels Acords de Pau, la violència antisindical ha seguit  sent part de la violència institucionalitzada del país. Així, només al 2017 es van documentar 212 violacions, 22 assassinats entre elles. Al llarg del primer trimestre de 2018 aquestes xifres ja s'eleven fins a 36 violacions i 2 homicidis Això constata que, en els últims anys,  el col·lectiu més afectat per la violència han estat  activistes, directius i defensors/es dels drets humans laborals.

En aquest context, i davant la implementació del Sistema de Justícia Transicional és essencial que, tant la Comisión para el Esclarecimiento de la Verdad i la Jurisdicción Especial para la Paz, acullin  els casos del moviment sindical com a subjectes prioritaris per a la seva intervenció i contribució a l'esclariment dels fets. Cal que el moviment sindical sigui reconegut com a víctima col·lectiva del conflicte per tal de poder:

-aconseguir l'esclariment dels casos de violència antisindical ocorreguts durant el conflicte armat,

-accedir al reconeixement de les víctimes  i dels responsables de la violència antisindical (per acció i omisió),

-contribuir a generar accions de reparació,

-establir els compromisos de l'Estat i l'empresariat per superar les pràctiques d'estigmatitzacio i cultura antisindical arrelades, permetent i assegurant l'exercici  efectiu del dret a la sindicalització i la negociació col·lectiva. 


Podeu consultar l'informe al següent enllaç.