COLÒMBIA: 3.149 SINDICALISTES ASSASSINATS

Segons l'Escola Nacional Sindical, entre gener de 1973 i el 6 d'abril de 2018 a Colòmbia s'han registrat 14.637 violacions contra la vida, la llibertat i la integritat dels líders i lidereses sindicals.  D'entre aquestes s'han registrat 3.149 homicidis (dels quals 2822 han estat homes i 327 dones), 399 atemptats contra la vida, 238 desaparicions forçoses i 7.166 amenaces de mort i 1.897 desplaçaments  forçosos.

freepik

Cada un d'aquests actes violents ha  estat dirigit contra la vida de defensors i defensores dels drets humans laborals al país que pertanyien almenys a 487 organitzacoins sindicals,causant, no només danys individuals, sinó que també col·lectius dirigits a debilitar la lluita obrera i eradicar  les lllibertats sindicals, claus per defensar els drets de les persones treballadores.

Tot i la signatura dels Acords de Pau, la violència antisindical ha seguit  sent part de la violència institucionalitzada del país. Així, només al 2017 es van documentar 212 violacions, 22 assassinats entre elles. Al llarg del primer trimestre de 2018 aquestes xifres ja s'eleven fins a 36 violacions i 2 homicidis Això constata que, en els últims anys,  el col·lectiu més afectat per la violència han estat  activistes, directius i defensors/es dels drets humans laborals.

En aquest context, i davant la implementació del Sistema de Justícia Transicional és essencial que, tant la Comisión para el Esclarecimiento de la Verdad i la Jurisdicción Especial para la Paz, acullin  els casos del moviment sindical com a subjectes prioritaris per a la seva intervenció i contribució a l'esclariment dels fets. Cal que el moviment sindical sigui reconegut com a víctima col·lectiva del conflicte per tal de poder:

-aconseguir l'esclariment dels casos de violència antisindical ocorreguts durant el conflicte armat,

-accedir al reconeixement de les víctimes  i dels responsables de la violència antisindical (per acció i omisió),

-contribuir a generar accions de reparació,

-establir els compromisos de l'Estat i l'empresariat per superar les pràctiques d'estigmatitzacio i cultura antisindical arrelades, permetent i assegurant l'exercici  efectiu del dret a la sindicalització i la negociació col·lectiva. 

Podeu consultar l'informe al següent enllaç.

EL 83 % DELS CASOS DE VIOLÈNCIA PERPETRATS A COLÒMBIA DURANT EL 2017 VAN SER CONTRA ELS LÍDERS I LIDERESES SINDICALS.

Escola Nacional Sindical (ENS) acaba de publicar l’informe "Violència antisindical, impunitat i protecció a sindicalistes a Colòmbia, 2012 – 2017." El document recull els casos de violència antisindical  dels darrers cinc anys, la impunitat i la manca de protecció dels i les activistes sindicals.

Segons l'estudi en els darrers temps hi ha hagut una disminució constant, però lenta de la violència. Tot i això, comptabilitza prop de 2.220 violacions als drets a la vida, la llibertat i la integritat comeses contra sindicalistes a Colòmbia, dels quals 143 han estat homicidis.

Segons l'ENS, les mesures de protecció implementades per defensar la vida dels i les activistes sindicals  presenten mancances i no estan articulades amb una política pública de protecció per a ells i elles ni per a les seves organitzacions.

La superació de la violència antisindical, la disminució dels  elevats índex d’impunitat que la encobreixen  i l’ampliació de garanties  per a la llibertat sindical  i la protecció a sindicalistes, segueixen sent  tasques pendents per al govern de Colòmbia, tot i les nombrosos recomanacions d’organismes internacionals com l’OIT, el PNUD, l’OCDE.

La impunitat és un altre dels problemes que segueix afectant al sindicalisme colombià. Segons l'informe el 2015, el 95% dels fets delictius contra els sindicalistes no tenia condemnes. Tot i que la xifra va disminuir en comparació amb el 2010 quan era del 98%, la situació segueix sent molt preocupant.

L'informe conclou que "per transformar la impunitat en justícia, veritat i reparació per a les víctimes, és necessària l'adopció de mesures que no només impliquin l'enfortiment de la capacitat de la Fiscalia General de la Nació, sinó l'atenció sobre noves metodologies d'investigació."

A TURQUIA S'IMPOSA UNA MORDASSA MEDIÀTICA AL MOVIMENT SINDICAL

La violència antisindical és tota acció que es realitza amb una doble finalitat. La primera és dissuadir als i les activistes de continuar en la seva lluita sindical i la segona és evitar que les persones treballadores  decideixin  articular la defensa dels seus drets humans laborals a través del moviment sindical.

Image courtesy of winnond at FreeDigitalPhotos.net

La violència antisindical es mimetitza i s'adapta  de la manera que resulti més adient a les estructures de poder, de govern i de les eines de control i d'incidència sobre la població. Això fa que puguin ser accions circumscrites al lloc de treball (acomiadaments  improcedents, assetjament, no permetre que s'exerceixi el dret a la vaga, ni es puguin instar processos de negociació col·lectiva) o totes aquelles conductes tipificades com a delictes en l'àmbit penal (desaparicions, segrests, delictes de lesions, abusos sexuals i  violacions, amenaces, tortures i assassinats).

Però també, sovint, la violència antisindical és més perversa i fa ús d'altres mecanismes com és la invisibilització de les accions, lluites i reivindicacions del moviment sindical  en els mitjans de comunicació. Això permet mostrar una imatge del sindicalisme  allunyada de la realitat que el debilita, que destrueix la consciència d'identitat de classe treballadora i que qüestiona l'articulació de la solidaritat i de la lluita de les persones treballadores a través dels sindicats.

Recentment, des de Turquia, s'ha denunciat la mordassa mediàtica imposada als mitjans de comunicació perquè no puguin publicar notícies  ni donar cobertura a les manifestacions, reivindicacions i accions de denúncia i defensa dels drets humans laborals dutes a terme per part dels sindicats així com tampoc les iniciatives governamentals relacionades amb el dret laboral i les llibertats sindicals. 

Des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya denunciem la violència antisindical que es materialitza  a través del silenci imposat als mitjans de comunicació i que atempta contra els drets fonamentals de la llibertat sindical i la llibertat d'expressió.

Per més informació podeu consultar el següent enllaç.

47 TREBALLADORS/ES DEL MARROC ACOMIADATS/DES PER EXERCIR EL SEU DRET A LA LLIBERTAT SINDICAL

El passat  5 de desembre de 2017, 47 treballadors/es  de l'empresa SJL (que opera en una de les cinc zones franques  situades a Tànger, Marroc), van afiliar-se a la Confédération démocratique du travail  (CDT)  acollint-se al seu dret a la llibertat sindical i a instar a la consecució d'unes condicions de treball digne.

, 

El 14 de desembre l'empresa, havent conegut l'afiliació de 47 treballadors/es  va acomiadar-los arbitràriament per haver exercit el seu dret a la llibertat sindical.

Davant la resposta conjunta dels treballadors/es de la citada empresa,  aquesta va dificultar el lliure exercici del dret a vaga com a resposta a la vulneració dels drets fonamentals de les persones acomiadades. 

Per la qual cosa, des de passat desembre, els treballadors/es acomiadats/des  han iniciat una acció de protesta davant l'entrada de les zones franques per exigir el reconeixement del dret a sindicar-se, a un treball digne i a la regulació de les seves condicions laborals.

Des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya ens solidaritzem amb  els i les treballadors/es acomiadats.

2 SINDICALISTES ASSASSINATS A COLÒMBIA

La Unión Sindical Obrera (USO) de Colòmbia ha denunciat que, el passat 21 de gener, va ser assassinat el líder sindical Víctor Manuel Barrera i el 22 del mateix mes, va ser també assasinat Wuilmer Angarita.

Víctor Manuel Barrera, era membre del sindicat COFIPETROL, i  la seva mort es va produïr durant un intercanvi  de trets entre un grup armat no identificat i escortes  de la Unidad Nacional de Protección que  protegia una comissió de la FARC, a la vereda de El Oasis (municipi d'Aarauquita, a Arauca).

L'assassinat de Wilmer Angarita, membre de la USO,  es va produïr a la via Tame-Cucutá,  mentre maniobrava amb el seu vehicle.

L'assassinat dels dos líders sindicals és part d'una llarga llista de líders socials i sindicals que han perdut la seva vida al país tot i la signatura dels Acords de Pau a Colòmbia.

Des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya condemnem l'assassinat dels dos líders sindicals i la situació de violència generalitzada contra els i les defensors dels drets humans. 

Per més informació podeu consultar el següent enllaç.

LIDERESSA SINDICAL VÍCTIMA DE PERSECUCIÓ A LÍBIA.

Nermin Al-Sharif, lideressa del Sindicat d'Estibadors i Mariners de Líbia, treball sense descans per la

Image courtesy of taesmileland at FreeDigitalPhotos.net

protecció i avença dels drets humans de les persones treballadores i de les dones a  Líbia, a la regió Àrab i també a escala internacional.

Degut a la seva activitat com a defensora dels drets humans laborals, ha estat objecte d'atacs contra  la seva llibertat  i la seva seguretat personal. En els últims anys ha estat víctima d'atemptats contra la seva vida. 

Recentment, va ser víctima d'una detenció il·legal durant diversos dies i  li va ser confiscat el seu passaport argüint que  hi havia una investigació en curs. 

Des de la Fundació Pau i Solidaritat exigim el cessament de les accions de persecució i fustigament de la la lideressa sindical Nermin Al-Sharif i us convidem a unir-vos a la campanya endegada per Labourstart per exigir el cessament de les accions de persecució contra Nermin Al-Sharif. 

COCA-COLA AMATIL (INDONÈSIA) VULNERA EL DRET A LA LLIBERTAT SINDICAL DE LES TREBALLADORES I TREBALLADORS.

Les treballadores i treballadors de l'empresa Coca-Cola Amatil d'Indònesia van decidir articular la lluita pels seus drets a través de la constitució d'un sindicat democràtic i independent.

Com a resposta,la companyia ha  iniciat una sèrie d'accions destinades a atacar els membres dels sindicats i els seus representants, concretament dos dels seus líders Atra Narwanto i Lufti Aryanto.

Els treballadors i treballadores segueixen lluitant per  la defensa  i respecte dels seus drets humans laborals però la companyia insisteix  en  mantenir les estructures autoritàries desenvolupades sota el règim [dictatorial] de Suharto, gairebé vint anys després que Indonèsia s'alliberi d'una dictadura militar opresiva.

Des de la Fundació Pau i Solidaritat ens unim a la campanya de denúncia endegada per IUF Urgent action  i us convidem a prendre'n part per exigir a  Coca-Cola Amatil, que opera a Indonèsia  perquè restaurin els drets  dels sindicalistes Atra Narwanto i Lutfi Aryanto i reconeguin  el dret a la llibertat sindical i a la lliure constitució d'organitzacions sindicals. 

Us podeu unir a  la campanya a través d'aquest link.