Nermin Al-Sharif, lideressa del Sindicat d'Estibadors i Mariners de Líbia, treball sense descans per la
Image courtesy of taesmileland at FreeDigitalPhotos.net
protecció i avença dels drets humans de les persones treballadores i de les dones a Líbia, a la regió Àrab i també a escala internacional.
Degut a la seva activitat com a defensora dels drets humans laborals, ha estat objecte d'atacs contra la seva llibertat i la seva seguretat personal. En els últims anys ha estat víctima d'atemptats contra la seva vida.
Recentment, va ser víctima d'una detenció il·legal durant diversos dies i li va ser confiscat el seu passaport argüint que hi havia una investigació en curs.
Des de la Fundació Pau i Solidaritat exigim el cessament de les accions de persecució i fustigament de la la lideressa sindical Nermin Al-Sharif i us convidem a unir-vos a la campanya endegada per Labourstart per exigir el cessament de les accions de persecució contra Nermin Al-Sharif.
Les treballadores i treballadors de l'empresa Coca-Cola Amatil d'Indònesia van decidir articular la lluita pels seus drets a través de la constitució d'un sindicat democràtic i independent.
Com a resposta,la companyia ha iniciat una sèrie d'accions destinades a atacar els membres dels sindicats i els seus representants, concretament dos dels seus líders Atra Narwanto i Lufti Aryanto.
Els treballadors i treballadores segueixen lluitant per la defensa i respecte dels seus drets humans laborals però la companyia insisteix en mantenir les estructures autoritàries desenvolupades sota el règim [dictatorial] de Suharto, gairebé vint anys després que Indonèsia s'alliberi d'una dictadura militar opresiva.
Des de la Fundació Pau i Solidaritat ens unim a la campanya de denúncia endegada per IUF Urgent action i us convidem a prendre'n part per exigir a Coca-Cola Amatil, que opera a Indonèsia perquè restaurin els drets dels sindicalistes Atra Narwanto i Lutfi Aryanto i reconeguin el dret a la llibertat sindical i a la lliure constitució d'organitzacions sindicals.
Us podeu unir a la campanya a través d'aquest link.
La
violència antisindical es cobra
una altra vida a Colòmbia
En aquest
cas, per l' assassinat d' una mestra i líder sindical de la zona rural de Tolima,
tot i que encara s'
està investigant, els fets van tenir lloc a la porta de la Institución Técnica San Miguel, l'escola on treballava la víctima al
municipi de Coyaima (departament de Tolima), on uns sicaris li van disparar quan
accedia a l’edifici per començar la seva
jornada laboral.
La víctima,
Liliana Astrid Ramírez exercia de professora des de feia més de 13 anys,
i era membre del
Sindicat de Mestres de Tolima (Simatol). En el passat, alguns membres del
sindicat ja havien rebut amenaces.
Aquest
assassinat se suma a la violència que afecta el país. Tot i els
Acords de Pau Colòmbia continua registrant un alt índex de violència contra
les persones defensores dels drets humans, especialment, dels drets humans
laborals que ha comportat l’assassinat de 51 activistes.
Des de La
Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya, condemnem l’assassinat de
Liliana Ástrid Ramírez i exigim a les autoritats l’esclariment
dels fets i exigim l’aplicació i observança efectiva
dels Acords de Pau de Colòmbia, per tal de restaurar la pau en un país caracteritzat per la violència sistemàtica cap a líders/lidereses sindicals i socials.
Per a més informació podeu consultar el següent enllaç.
El passat 23 de setembre de 2017 les treballadores i els treballadors de la municipalitat de Santa María Nebaj del departament de Quiché (Guatemala), van constituir el sindicat SINDICATO DE TRABAJADORES Y TRABAJADORAS DE LA MUNICIPALIDAD DEL MUNICIPIO DE SANTA MARÍA NEBAJ DEPARTAMENTO DE QUICHÉ –SITRAMNEBAJ- adherit al MSICG.
El sindicat es va crear davant la necessitat de les persones treballadores de lluitar per un treball digne i pel respecte i vigència dels seus drets humans laborals.
L'avís de constitució del sindicat fou donat el dia 25 de setembre de 2017 i, de manera immediata, la patronal respongué fustigant, assetjament i ,finalment, acomiadant als dirigents sindicals.
Fins a la data han estat acomiadats Francisco de León de León, Miguel Santiago Brito i Rafael Raymundo Cobo amb la voluntat de dissuadir-los a ells i a la resta de treballadors/es de la municipalitat d'organitzar-se sindicalment per defensar i exigir el reconeixement dels seus drets fonamentals.
El MSICG, a través del servei d'assessoria jurídica, finançat amb el suport de la cooperació sindical que venim desenvolupant conjuntament, ha plantejat ja la reinstal·lació dels companys acomiadats.
Des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya ens unim a la crida del MSICG demanant la reinstal·lació dels companys acomiadats, la finalització dels actes d'assetjament i persecució sindical i el reconeixement de la llibertat de sindicalització com a pilar de construcció de la dignitat de la classe treballadora.
Per a més informació podeu consultar el següent enllaç.
Les
treballadores i treballadors de la Zona Libre (zona franca) d’Indústria i
Comerç Santo Tomás de Castilla (ZOLIC) van
decidir constituïr el sindicat de trabajadores y trabajadoras
Fuerza y Esperanza de la Zona libre de Indústria y Comercio Santo Tomás de
Castilla (SINTRAFE), adherit al MSICG, per
defensar els seus drets i fer front al sindicat sota el control de la patronal.
Tot i això, els
treballadors/es han vist obstaculitzat el seu dret a la llibertat sindical, per
una banda, per la negativa del Ministeri de Treball i Previsió Social de
Guatemala d’inscriure el sindicat i, per l’altra, una vegada fou inscrit, per
la pressió exercida sobre els treballadors/es per evitar la seva afiliació al
sindicat SINTRAFE.
Tot i que els
fets d’obstaculització a la llibertat sindical foren denunciats davant el
Ministeri Públic,aquest es negà a realitzar les investigacions corresponents.
En contrapartida a la denúncia presentada, l’entitat patronal, amb data de
18/10/2016 va interposar una denúncia contra els directius sindicals Raúl
Chávez Sánchez, Tomás Lares López, Nora Baibely Aquino López i Elvin Antonio
Godoy Berganza membres de la directiva sindical de SINTRAFE i que no els hi fou
notificada fins el passat 18 de setembre de 2017 quan foren empresonats.
Paral·lelament al
seu empresonament el MSICG va rebre trucades des de la presó amenaçant de mort
tant els dirigents del MSICG com els companys empresonats exigint el pagament
de determinades sumes de diners per evitar el seu assassinat. Segons indica el MSICG,
en les múltiples amenaces rebudes des de la patronal, pels companys/es en el
seu centre de treball, se’ls indicava que es procediria al seu empresonament i
assassinat.
La Fundació Pau i Solidaritat condemna
aquesta nova i greu violació a la llibertat sindical i als drets humans que
sotmet a la presó als treballadors/es com un acte de discriminació i repressió
al seu dret a exercir la llibertat sindical.
Ni l’estigmatització, ni la coacció, ni les amenaces ni l’assetjament per
la defensa dels drets de la classe de treballadora poden ser permeses ni
acceptades
Colòmbia es troba inmersa en un procés clau, arran dels acords de Pau, que ha de donar pas a la construcció d'una societat sustentada sobre la garantia dels drets humans de la ciutadania.
Fotografia extreta de https://goo.gl/VEmxe6 (ENS)
Tot i això, actualment, una de les principals preocupacions és la persecució i violència contra els i les activistes socials i defensors/es dels drets humans. D'entre aquest col·lectiu el moviment sindical és un dels més amenaçats.
Segons un informe de l'escola nacional sindical (ENS), entre gener de 1973 i juliol de 2017 14.461 sindicalistes han estat víctimes de violència per exercir la seva activitat com a defensors/es de dels drets humans laborals: 3.122 homicidis, 385 atemptats, 236 desaparicions forçoses, 7.075 amenaces de mort i 1.897 desplaçaments.
La repressió del moviment sindical continua existint al país, no només a través de la violència antisindical exercida sobre els líders i lidereses sinó que també mitjançant la criminalització de la seva activitat a través de l'ordre públic i dels òrgans jurisdiccionals.
De fet, segons les dades publicades per l'ENS, al 2016 els casos de violència antisindical, respecte 2015 van incrementar en un 31,3% . Tendència que sembla mantenir-se al 2017, ja que fins a juliol de 2017 s'han registrat:
-10 homicidis,
-4 atemptats,
-77 amenaces,
-13 hostigaments,
-9 detencions arbitràries,
és a dir 115 defensors i defensores dels drets humans laborals han estat víctimes de violència per exercir les seves llibertats sindicals.
En aquest sentit, la CSI, en el seu recent informe sobre l'índex global dels drets (2017) seguia situant a Colòmbia com un dels 10 països més perillosos pels treballadors/es.
Des de la Fundació Pau i Solidaritat condemnem la violència contra els defensors/es de drets humans laborals i exigim que les autoritats competents prenguin les mesures necessàries per garantir el lliure exercici de les llibertats sindicals sense que l'activitat sindical esdevingui una activitat d'alt risc.
Si voleu saber-ne més podeu consultar el següent enllaç.
Al 2011 les treballadores i els treballadors de l'empresa conservera marroquina DOHA, part del grup empresarial BICHA ric., situada a la ciutat d'Agadir, van constituïr un sindicat membre de la CDT.
Tot i la pressió social i de les institucions locals, la companyia es negà a reconèixer el sindicat exigint la seva dissolució i acomiadant, al 2015, a 51 treballadors/es membres de la CDT.
Des de llavors i fins l'actualitat les treballadores i treballadors de l'empresa han dut a terme una vaga contínua. Com a resposta i vulnerant el seu dret a la vaga i ell lliure exercici de les seves llibertats sindicals, l'empresa procedí a acomiadar a 540 treballadores/treballadors i a presentar càrrecs contra el líder sindical Rahmoun Abdellah pels presumptes danys econòmics causats contra l'empresa.
Si bé, finalment, gràcies a la pressió internacional la companyia va retirar els càrrecs contra Rahmoun Abdellah, encara no ha reinstal·lat els 540 treballadors i treballadores acomiadats per exercir el dret a la lliure sindicació.
Des de la Fundació Pau i Solidaritat exigim la reincorporació de les 540 persones acomiadades i us animem a unir-vos a la campanya endegada per UITA que trobareu al següent enllaç.
El dia 1 de juliol, Alberto Román Acosta que, durant anys fou el president de Sintrainango
(sindicat de treballadors/es de la indústria agropecuària) concretament de la secció de cortero de canya, mentre es trobava al seu barri de Santa Bárbara del municipi de Cerrito (situat al departament del Valle del Cauca) va ser disparat per dues persones causant-li la mort.
Seguidament, el dia 3 de juliol Eugenio Rentería Martínez, qui va ser un dels líders que participà activament als paros cívicos d'agost de 2016 i maig de 2017 de Chocó, va ser trobat sense vida amb signes de violència com cops contundents i ferides d'arma blanca.
Des de la Fundació Pau i Solidaritat condemnem la mort dels dos líders sindicals.
Per més informació podeu consultar el següent enllaç.
La Confederació Sindical Internacional (CSI) és una confederació de centrals sindicals nacionals, cada una de les quals agrupa als sindicats del seu país en particular. Actualment, aplega un total de 340 organitzacions afiliades provinents de 163 països i territoris dels cinc continents i que representen181 milions de treballadors i treballadores, dels quals el 40% són dones.
Des del 2014 la CSI ha vingut elaborant l'índex global dels drets (IGD). Aquest índex classifica els països en funció de 97 indicadors reconeguts internacionalment, per avaluar on estan millor protegits els treballadors i les treballadores, tant pel que fa la legislació com a la pràctica. Al següent vídeo podeu conèixer en què consisteix aquest IGD i com es calcula:
El passat 13 de juny es va publicar l'informe de 2017 on es constata un increment del nombre de països on s'han registrat casos de violència física i amenaces contra els treballadors i les treballadores en un 10% respecte al 2016. Segons l'informe s'han documentat atacs contra sindicalistes en 59 països.
L'informe indica que els interessos corporatius se situen per sobre dels interessos dels treballadors i les treballadores en l'economia mundial i que el 60% de països exclouen a categories senceres de treballadors i treballadores de la cobertura de la legislació laboral.
A continuació us detallem algunes de les principals conclusions:
-84 països exclouen a grups de treballadors/es de la legislació laboral,
-més de 3/4 parts dels països deneguen el dret a la vaga a determinats col·lectius,
-dels 139 països examinats, 50 deneguen o limiten la llibertat d'expressió i de reunió,
-el nombre de països en què els treballadors/es estan exposats a violència física i amenaces s'ha incrementat en un 10% (de 52 a 59),
-s'han assassinat a sindicalistes en 11 països: Bangladesh, Brasil, Colòmbia, Filipines, Guatemala, Hondures, Itàlia, Mauritània, Mèxic, Perú i Veneçuela,
-els pitjors països del món per als treballadors i treballadores són Bangladesh, Corea del Sud, Egipte, els Emirats Àrabs Units, Filipines Guatemala, Kazakhstan, Qatar i Turquia.
Per saber-ne més podeu consultar els següents enllaços:
A partir del 16 de maig, 83 organitzacions socials de la ciutat de Buenaventura van organitzar i dur a terme un "paro cívico" per demostrar públicament la inconformitat de la ciutadania amb el govern nacional per no atendre les necessitats bàsiques de la població de Buenaventura.
En el marc els actes previs a la celebració del paro cívico i durant la seva realització les organitzacions socials i sindicals han denunciat la violència exercida contra els i les manifestants i altres violacions dels drets humans.
En aquest context s'han produït amenaces i atacs contra els i les participants en el paro cívico a Buenaventura i també contra el moviment camperol i sindical en diferents punts del territori colombià.
Així, el passat 14 de maig va ser assassinat, mitjançant tres trets, el líder sindical Mario Andrés Calle Correa al municipi de Guacarí (departament del Valle del Cauca). Mario era president de la Asociación de Trabajadores Campesinos del Valle del Cauca-Subdirectiva Guacarí.
Seguidament, el 18 de maig, dos desconeguts van disparar deu cops i matar al líder sindical Álvaro Arturo Tenorio Cabezas al poble de Magüi Payán (departament de Nariño). Arturo Tenorio era membre del Movimiento Político y Social Marca Patriótico del departament de Nariño i del moviment camperol del departament.
Des de la signatura dels Acords de Pau 35 defensors i defensores dels drets humans han estat assassinats.
Des de la Fundació Pau i Solidaritat condemnem la persecució contra el moviment sindical i social i l'assassinat dels seus líders i lideresses i exigim que les autoritats investiguin les agressions produïdes i es comprometin, de manera efectiva, a implementar les garanties de seguretat i protecció previstes en l'Acord de Pau.
Per més informació podeu consultar els següents enllaços:
D'acord amb la Red Nacional contra la Violencia Antisindical i altres grups de la societat civil d'Hondures, al país s'està produint un increment de la violència antisindical en contra dels líders i lideresses que vetllen per la defensa dels drets dels treballadors i les treballadores.
Al 2016 un total de 20 sindicalistes van ser assassinats o amenaçats per vetllar per la defensa dels drets humans laborals. L'any passat la Comisión Interamericana de Derechos Humanos va exigir al govern hondureny que establís els mecanismes necessaris per protegir als i les activistes que reben amenaces.
Però, tot i això la violència no ha deixat d'incrementar. Així, el passat 16 d'abril Moisés Sánchez, secretari general de la secció d'exportació de melons del Sindicato de Trabajadores de la Agroindustria y similares (STAS) i el seu germà i sindicalista Misael Sánchez, van ser atacats per un grup de sis homes que els amenaçaren de matar-los sí no deixaven la seva activitat sindical.
De la mateixa manera, els treballadors i treballadores del sector meloner de la regió de Choluteca han denunciat ser víctimes de violacions dels seus drets i llibertats sindicals, així un total de 56 treballadors/es van ser acomiadats/es per pertànyer a una organització sindical.
Això constata que, tot i que Hondures ha ratificar els Convenis de l'OIT que regulen i reconeixen els drets i llibertats fonamentals els líders i lideresses sindicals continuen essent amenaçats, perseguits i assassinats per defensar els drets de les treballadores i els treballadors.
Image courtesy of vectorolie at FreeDigitalPhotos.net
Recentment les autoritats de Kazakhstan iniciaren una campanya de repressió i violència antisindical contra els líders i lideresses i activistes dels sindicats independents de la regió de Mangistau (a l'oest del país).
Les autoritats locals i la direcció de la companyia petrolífera OCC pretenien suprimir una protesta pacífica massiva dels treballadors i treballadores el passat gener.
Finalment, el president del sindicat dels treballadors/es de l'empresa OCC, Amín Yeleusinov i l'inspector de treball Nurbek Kushabayev i vicepresident de la Confederació de Sindicats Independents de Kazakhstan foren detinguts el passat 20 de gener.
Posteriorment, el 7 d'abril Nurbek Kushakbayev vice president de la Confederació de Sindicats Independents de Kazakhstan (KNPRK) va ser jutjat en aplicació del Codi Penal aprovat al 2014 sentenciant-lo a passar 2 anys i mig en un camp de treball correctius per haver exercit el seu dret a la vaga. La mateixa sentència estimà la demanda de la companyia OCC que exigia a Kushakbayev el pagament de 75.000 euros pels danys causats a la companyia.
Paral·lelament l'empresa procedí a acomiadar als treballadors i treballadores que havien participat en les protestes.
La CSI ha exigit al govern que "garanticen la anulación de este veredicto absolutamente injusto, y que Nurbek Kushakbayev sea puesto en libertad. Es preciso que tanto él como otros sindicalistas que están siendo perseguidos por las autoridades, puedan llevar a cabo sus actividades sindicales legítimas de acuerdo con el derecho de todos los trabajadores y trabajadoras del país a la libertad sindical. Este veredicto va a perjudicar la reputación de Kazajstán de cara a otros países que son importantes para su economía”
Des de la Fundació Pau i Solidaritat us convidem a participar en l'acció endegada per Industri All i la CSI per exigir l'alliberament dels sindicalistes detinguts i la fi de la violència antisindical.
El MSICG ha aconseguit que es declari que hi hagi lloc
per un avantjudici en contra de l’alcalde del municipi de Tiquisate
per actes de violència antisindical.
Logotip del MSICG
Des de l’alcaldia s’han promogut accions destinades a
destruir l’organització sindical tals com:
-amenaces en contra de les treballadores afiliades al
Sindicato de Empleados Municipales Organizados de Tiquisate del Departametno de
Escuintla (S.E.M.O.T) que es negaren a renunciar a la seva organització
sindical,
-suspensió de salari de manera indefinida i,
posteriorment, acomiadament masisu de les treballadores per la seva activitat
sidnical.
L’acció ha estat iniciada per part del Movimiento Sindical
Indígena y Campesino Guatemalteco a través del seu servei d’assessoria jurídica
gratuït per a tota la ciutadania. Aquest servei és part del pla de cooperació sindical
desenvolupada per la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya i el MSICG.
Això constata la necessitat de promoure la cooperació sindical
que es fomenta en la solidaritat entre les treballadores i els treballadors del
món, en l’apoderament de les organitzacions sindicals legitimades per representar
i lluitar per la defensa efectiva dels drets humans laborals per garantir que
tota persona tingui accés als seus drets, reconeguts en l’article 22 i següents
de la Declaració Universal dels Drets Humans Laborals i que permeti construir
societats justes, igualitàries.
Des de la Fundació Pau i Solidaritat condemnem la
violació dels drets i llibertats sindicals per part de l’Alcaldia de Tiquisate
i exigim que les persones implicades siguin sotmeses a judici i se’ls hi
dedueixin les responsabilitats corresponents per un acte de violència
antisindical.
Cal visibilitzar, denunciar i enjudiciar els casos de
violència antisindical que impossibilita als treballadors i treballadores exercir
els seus drets de manera lliure i democràtica.
Per a més informació podeu consultar el següent enllaç.
El passat 2 de març Fabián Rivera, president de la Junta
d’Acció Comunal Rosalpi, de Bello, Antioquia, va ser interceptatper diversos homesencaputxatsque li van disparar mentreviatjava amb la seva motocicleta, causant-li la mort.
Paral·lelament, el5 de març van ser assassinats dos líders sindicals, els seus cossos
foren trobats amb diverses marques de trets, a la finca Guayabetal situada al
municipi de Mesetas a Meta. Es tracta de Luz Ángela Triana, de 45 anysi el seu germà Antoni Anzola Tejedor, de 61
anys, ambdòs eren membres del Sindicato de Trabajadores Agrícolas
Independientes (Sintragrim) i militaven al Partit Comunista.
L’assassinat d’aquests/es líders socials i sindicals
formen part d’un total de 26 líders i lideresses que han perdut la seva vida a
mans de la violència que atempta, de manera impune, contra els defensors i
defensores dels drets humans, des de l’inici de la implementació dels Acords de
Pau el passat 1 dedesembre de 2016.
La CSI ha establert, en el seu informe sobre els drets
humans laborals al món, queColòmbia és
un dels 10 països més perillosos on ser treballador/a isindicalista.
Des de la Fundació Pau i Solidaritat exigim a les
autoritats competents l’esclariment dels fets i la implementació de les mesures
necessàries per garantir de manera efectiva el lliure exercici de les
llibertats associatives i de la llibertat sindical.
Per a més informació podeu consultar el següent enllaç.