ASSASSINATS TRES SINDICALISTES A COLÒMBIA

La Central Unitaria de Trabajadores de Colombia (CUT) ha denunciat l'assassinat de tres líders sindicals  en Cristian Andrés Lozano i  Luís Eduardo Domínguez assassinats el 23 de maig a Andalucía (Valle del Cauca) i Gilberto Espinosa, assassinat el 13 de maig a Bugalagrande ( Valle del Cauca).

Tots tres eren afiliats al Sindicato Nacional de Trabajadores del Sistema Agroalimenario (SINALTRAINAL), afiliat a la CUT, que aglutinava als treballadors/es del sector agroalimentari i eren treballadors/es de l'empresa Nestlé de Colombia S.A.  

En les últimes setmanes el sindicat es trobava  enmig de  dures negociacions per la consecució d'un plec de peticions amb l'empresa  Nestlé de Colombia S.A.

La CSI ha establert, en el seu informe anual, que  Colòmbia continua essent un dels deu països del món on és més perillós ser treballador/a o sindicalista i on la violència antisindical continua vigent, de fet la ENS, en un dels seus informes, indicava que el 83% de la violència social atemptava contra el moviment sindical.

La  Fundació Pau i Solidaritat  s'uneix a les demandes de la CUT per exigir a les autoritats  competents  la investigació i esclariment dels  fets per tal de què es condemni  als autors/es materials i intel·lectuals dels fets.

La CUT  ha instat a la Unidad Nacional de Protección de Colòmbia a què garanteixi  protecció a les persones treballadores i sindicalistes.

Podeu trobar més informació a la web de la CUT.

NOU CAS D'ASSETJAMENT CONTRA UNA SINDICALISTA DEL MSICG ( GUATEMALA)

En els últims anys els treballadors i les treballadores de telesecundària han iniciat una dura batalla contra les polítiques públiques del govern destinades a eliminar la telesecundària que permet  l'accés a l'educació de qualitat i gratuïta de les persones que viuen a les àrees rurals del país.

Aquesta resistència ha estat possible a través de l'organització sindical  dels i les professionals en els diversos departaments així com també la promoció d'accions jurídiques en l'àmbit nacional i internacionals que han permès garantir, per una banda,  l'accés a les persones treballadores al dret humà a un treball digne i, per l'altra,per garantir que els i les joves de les àrees rurals puguin tenir accés a l'educació.

Els i les treballadores de telesecundària de Retalhuleu es van organitzar  a través de la constitució del sindicat  de trabajadores de educación de telesecundaria Retalhuleu (STETREU) afiliat al MSICG,  en el qual  Gema Beatriz del Carmen Montiel Morales  ha estat una de les principals impulsores. 

Recentment, el sindicat STETREU,  ha vingut desenvolupant  diverses accions  en l'àmbit internacional contra l'estat de Guatemala per la violació dels drets humans. Arran d'això, Gema Montiel Morales, el dia 4 de maig de 2018 va constatar que hi havia un vehicle  davant de casa seva amb l'objectiu de vigilar els seus moviments. Vigilància que es va repetir en dies posteriors i que, de manera concreta, el dia 15 es va dirigir contra la filla de la representant sindical.

STETREU, conjuntament amb el MSICG, han  presentat denúncia pels actes de vigilància i intimidació davant la fiscalia la qual encara no ha rebut resposta.

Des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya  condemnem els actes d'assetjament i intimidació dels quals ha estat víctima Gema Montiel Morales i la seva família, així com també exigim l'esclariment dels fets   per part dels òrgans jurisdiccionals del país. 

Més informació aquí.

CRIMINALITZACIÓ DEL MOVIMENT SINDICAL A GUATEMALA: SINDICALISTA EMPRESONAT PER CONSTITUIR UN SINDICAT

Els treballadors i les treballadores  del Instituto Nacional de Ciencias Forenses de Guatemala (INACIF) van decidir exercir el seu dret a la lliure sindicalització, a través de la constitució del Sindicato Nacional de Trabajadores y Trabajadoras del Instituto Nacional  de Ciencias Forenses de Guatemala (SINTRAINACIF).  

En els últims mesos el sindicat ha vingut denunciant l'empitjorament de les condicions laborals davant els òrgans jurisdiccionals del país. Una de les principals demandes ha estat  que INACIF posi fi a la política institucional d'externalitzar part de la seva activitat laboral i que suposava la precarització  les condicions de treball dels treballadors i les treballadores. El sindicat ha denunciat que aquest tipus de pràctiques  afecten a qualitat, credibilitat i eficàcia  del treball de la institució  i del propi sistema  de justícia.

Davant això, l'empresa ha iniciat la persecució i càstig dels líders i lidereses sindicals a través de la privació del seu accés al centre de treball, dels canvis de les condicions  laborals i, finalment, del  seu acomiadament, com és el cas del secretari del sindicat Juan Esteban Saca Aguilar.  També s'ha impulsat una campanya mediàtica amb la voluntat d'estigmatitzar  el sindicat i les persones que el conformen.  Això s'ha materialitzat amb l'acusació  falsa de Marlon Alfonso Martínez Díaz d'haver comès un delicte pel qual ha estat empresonat com a mesura cautelar, tot i que la persona que  va cometre el delicte que se li imputa ja va confessar ser-ne l'autor material.

La Fundació Pau i Solidaritat condemna la impunitat i la institucionalització de la violència antisindical a Guatemala que suposa  la flagrant vulneració dels drets fonamentals i que atempta contra el moviment sindical, de manera col·lectiva en no permetre i pretendre el debilitament de la lluita legítima de la classe treballadora, i també individual, a través de l'atac als seus membres.

Sense llibertat sindical, sense el moviment sindical com a veu de la classe treballadora no  pot existir democràcia ni estat de dret. 

Per més informació consulteu el següent enllaç.

COLÒMBIA: 3.149 SINDICALISTES ASSASSINATS

Segons l'Escola Nacional Sindical, entre gener de 1973 i el 6 d'abril de 2018 a Colòmbia s'han registrat 14.637 violacions contra la vida, la llibertat i la integritat dels líders i lidereses sindicals.  D'entre aquestes s'han registrat 3.149 homicidis (dels quals 2822 han estat homes i 327 dones), 399 atemptats contra la vida, 238 desaparicions forçoses i 7.166 amenaces de mort i 1.897 desplaçaments  forçosos.

freepik

Cada un d'aquests actes violents ha  estat dirigit contra la vida de defensors i defensores dels drets humans laborals al país que pertanyien almenys a 487 organitzacoins sindicals,causant, no només danys individuals, sinó que també col·lectius dirigits a debilitar la lluita obrera i eradicar  les lllibertats sindicals, claus per defensar els drets de les persones treballadores.

Tot i la signatura dels Acords de Pau, la violència antisindical ha seguit  sent part de la violència institucionalitzada del país. Així, només al 2017 es van documentar 212 violacions, 22 assassinats entre elles. Al llarg del primer trimestre de 2018 aquestes xifres ja s'eleven fins a 36 violacions i 2 homicidis Això constata que, en els últims anys,  el col·lectiu més afectat per la violència han estat  activistes, directius i defensors/es dels drets humans laborals.

En aquest context, i davant la implementació del Sistema de Justícia Transicional és essencial que, tant la Comisión para el Esclarecimiento de la Verdad i la Jurisdicción Especial para la Paz, acullin  els casos del moviment sindical com a subjectes prioritaris per a la seva intervenció i contribució a l'esclariment dels fets. Cal que el moviment sindical sigui reconegut com a víctima col·lectiva del conflicte per tal de poder:

-aconseguir l'esclariment dels casos de violència antisindical ocorreguts durant el conflicte armat,

-accedir al reconeixement de les víctimes  i dels responsables de la violència antisindical (per acció i omisió),

-contribuir a generar accions de reparació,

-establir els compromisos de l'Estat i l'empresariat per superar les pràctiques d'estigmatitzacio i cultura antisindical arrelades, permetent i assegurant l'exercici  efectiu del dret a la sindicalització i la negociació col·lectiva. 

Podeu consultar l'informe al següent enllaç.

EL 83 % DELS CASOS DE VIOLÈNCIA PERPETRATS A COLÒMBIA DURANT EL 2017 VAN SER CONTRA ELS LÍDERS I LIDERESES SINDICALS.

Escola Nacional Sindical (ENS) acaba de publicar l’informe "Violència antisindical, impunitat i protecció a sindicalistes a Colòmbia, 2012 – 2017." El document recull els casos de violència antisindical  dels darrers cinc anys, la impunitat i la manca de protecció dels i les activistes sindicals.

Segons l'estudi en els darrers temps hi ha hagut una disminució constant, però lenta de la violència. Tot i això, comptabilitza prop de 2.220 violacions als drets a la vida, la llibertat i la integritat comeses contra sindicalistes a Colòmbia, dels quals 143 han estat homicidis.

Segons l'ENS, les mesures de protecció implementades per defensar la vida dels i les activistes sindicals  presenten mancances i no estan articulades amb una política pública de protecció per a ells i elles ni per a les seves organitzacions.

La superació de la violència antisindical, la disminució dels  elevats índex d’impunitat que la encobreixen  i l’ampliació de garanties  per a la llibertat sindical  i la protecció a sindicalistes, segueixen sent  tasques pendents per al govern de Colòmbia, tot i les nombrosos recomanacions d’organismes internacionals com l’OIT, el PNUD, l’OCDE.

La impunitat és un altre dels problemes que segueix afectant al sindicalisme colombià. Segons l'informe el 2015, el 95% dels fets delictius contra els sindicalistes no tenia condemnes. Tot i que la xifra va disminuir en comparació amb el 2010 quan era del 98%, la situació segueix sent molt preocupant.

L'informe conclou que "per transformar la impunitat en justícia, veritat i reparació per a les víctimes, és necessària l'adopció de mesures que no només impliquin l'enfortiment de la capacitat de la Fiscalia General de la Nació, sinó l'atenció sobre noves metodologies d'investigació."

A TURQUIA S'IMPOSA UNA MORDASSA MEDIÀTICA AL MOVIMENT SINDICAL

La violència antisindical és tota acció que es realitza amb una doble finalitat. La primera és dissuadir als i les activistes de continuar en la seva lluita sindical i la segona és evitar que les persones treballadores  decideixin  articular la defensa dels seus drets humans laborals a través del moviment sindical.

Image courtesy of winnond at FreeDigitalPhotos.net

La violència antisindical es mimetitza i s'adapta  de la manera que resulti més adient a les estructures de poder, de govern i de les eines de control i d'incidència sobre la població. Això fa que puguin ser accions circumscrites al lloc de treball (acomiadaments  improcedents, assetjament, no permetre que s'exerceixi el dret a la vaga, ni es puguin instar processos de negociació col·lectiva) o totes aquelles conductes tipificades com a delictes en l'àmbit penal (desaparicions, segrests, delictes de lesions, abusos sexuals i  violacions, amenaces, tortures i assassinats).

Però també, sovint, la violència antisindical és més perversa i fa ús d'altres mecanismes com és la invisibilització de les accions, lluites i reivindicacions del moviment sindical  en els mitjans de comunicació. Això permet mostrar una imatge del sindicalisme  allunyada de la realitat que el debilita, que destrueix la consciència d'identitat de classe treballadora i que qüestiona l'articulació de la solidaritat i de la lluita de les persones treballadores a través dels sindicats.

Recentment, des de Turquia, s'ha denunciat la mordassa mediàtica imposada als mitjans de comunicació perquè no puguin publicar notícies  ni donar cobertura a les manifestacions, reivindicacions i accions de denúncia i defensa dels drets humans laborals dutes a terme per part dels sindicats així com tampoc les iniciatives governamentals relacionades amb el dret laboral i les llibertats sindicals. 

Des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya denunciem la violència antisindical que es materialitza  a través del silenci imposat als mitjans de comunicació i que atempta contra els drets fonamentals de la llibertat sindical i la llibertat d'expressió.

Per més informació podeu consultar el següent enllaç.

47 TREBALLADORS/ES DEL MARROC ACOMIADATS/DES PER EXERCIR EL SEU DRET A LA LLIBERTAT SINDICAL

El passat  5 de desembre de 2017, 47 treballadors/es  de l'empresa SJL (que opera en una de les cinc zones franques  situades a Tànger, Marroc), van afiliar-se a la Confédération démocratique du travail  (CDT)  acollint-se al seu dret a la llibertat sindical i a instar a la consecució d'unes condicions de treball digne.

, 

El 14 de desembre l'empresa, havent conegut l'afiliació de 47 treballadors/es  va acomiadar-los arbitràriament per haver exercit el seu dret a la llibertat sindical.

Davant la resposta conjunta dels treballadors/es de la citada empresa,  aquesta va dificultar el lliure exercici del dret a vaga com a resposta a la vulneració dels drets fonamentals de les persones acomiadades. 

Per la qual cosa, des de passat desembre, els treballadors/es acomiadats/des  han iniciat una acció de protesta davant l'entrada de les zones franques per exigir el reconeixement del dret a sindicar-se, a un treball digne i a la regulació de les seves condicions laborals.

Des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya ens solidaritzem amb  els i les treballadors/es acomiadats.