LÍDERS SINDICALS DEL MSICG DE GUATEMALA EMPRESONATS PER DEFENSAR EL SEU DRET A LA LLIBERTAT SINDICAL.

Les treballadores i treballadors de la Zona Libre (zona franca) d’Indústria i Comerç Santo Tomás de Castilla (ZOLIC) van decidir constituïr el sindicat de trabajadores y trabajadoras Fuerza y Esperanza de la Zona libre de Indústria y Comercio Santo Tomás de Castilla (SINTRAFE), adherit al MSICG, per defensar els seus drets i fer front al sindicat sota el control de la patronal.

Tot i això, els treballadors/es han vist obstaculitzat el seu dret a la llibertat sindical, per una banda, per la negativa del Ministeri de Treball i Previsió Social de Guatemala d’inscriure el sindicat i, per l’altra, una vegada fou inscrit, per la pressió exercida sobre els treballadors/es per evitar la seva afiliació al sindicat SINTRAFE.

Tot i que els fets d’obstaculització a la llibertat sindical foren denunciats davant el Ministeri Públic,aquest es negà a realitzar les investigacions corresponents. En contrapartida a la denúncia presentada, l’entitat patronal, amb data de 18/10/2016 va interposar una denúncia contra els directius sindicals Raúl Chávez Sánchez, Tomás Lares López, Nora Baibely Aquino López i Elvin Antonio Godoy Berganza membres de la directiva sindical de SINTRAFE i que no els hi fou notificada fins el passat 18 de setembre de 2017 quan foren empresonats.

Paral·lelament al seu empresonament el MSICG va rebre trucades des de la presó amenaçant de mort tant els dirigents del MSICG com els companys empresonats exigint el pagament de determinades sumes de diners per evitar el seu assassinat. Segons indica el MSICG, en les múltiples amenaces rebudes des de la patronal, pels companys/es en el seu centre de treball, se’ls indicava que es procediria al seu empresonament i assassinat.

La Fundació Pau i Solidaritat condemna aquesta nova i greu violació a la llibertat sindical i als drets humans que sotmet a la presó als treballadors/es com un acte de discriminació i repressió al seu dret a exercir la llibertat sindical.

Ni l’estigmatització, ni la coacció, ni les amenaces ni l’assetjament per la defensa dels drets de la classe de treballadora poden ser permeses ni acceptades 

AUGMENTA EN UN 31,3% LA VIOLÈNCIA ANTISINDICAL A COLÒMBIA

Colòmbia es troba inmersa en un procés clau, arran dels acords de Pau, que ha de donar  pas a la construcció d'una societat  sustentada sobre la garantia dels drets humans de la ciutadania.                                                  

Fotografia extreta de https://goo.gl/VEmxe6 (ENS)

                     

Tot i això, actualment, una de les principals preocupacions és la persecució i violència contra els  i les activistes socials i defensors/es dels drets humans. D'entre aquest col·lectiu  el moviment sindical és un dels més amenaçats.

Segons un informe de l'escola nacional sindical (ENS), entre gener de 1973 i  juliol de 2017 14.461 sindicalistes han estat víctimes de  violència per exercir la seva activitat com a defensors/es de dels drets humans laborals: 3.122  homicidis, 385 atemptats, 236 desaparicions forçoses, 7.075 amenaces de mort i 1.897 desplaçaments.

La repressió del moviment sindical continua existint al país,  no només a través de la violència antisindical exercida sobre els líders i lidereses sinó que també mitjançant la criminalització de la seva activitat a través de l'ordre públic i dels òrgans jurisdiccionals.

De fet, segons les dades  publicades per l'ENS, al 2016  els casos de violència antisindical, respecte 2015 van incrementar en un 31,3% . Tendència que sembla mantenir-se al 2017, ja que  fins a juliol de 2017  s'han registrat:

-10  homicidis,

-4 atemptats,

-77 amenaces,

-13 hostigaments,

-9 detencions arbitràries,

és a dir 115 defensors i defensores dels drets humans laborals han estat víctimes de  violència per exercir les seves llibertats sindicals. 

En aquest sentit, la CSI, en el seu recent  informe sobre l'índex global dels drets (2017)  seguia situant a Colòmbia com un dels 10 països més perillosos pels treballadors/es.

Des de la Fundació Pau i Solidaritat condemnem  la violència contra els defensors/es de drets humans laborals i exigim que les autoritats competents prenguin les mesures  necessàries per garantir el lliure exercici de les llibertats sindicals sense que l'activitat sindical esdevingui una activitat d'alt risc.

Si voleu saber-ne més podeu consultar el següent enllaç.

540 TREBALLADORS/ES DE L'EMPRESA DOHA (MARROC) ACOMIADATS PER DEFENSAR LES SEVES LLIBERTATS SINDICALS

 Al 2011 les treballadores   i els treballadors  de l'empresa conservera marroquina DOHA, part del grup empresarial BICHA ric., situada a la ciutat d'Agadir, van constituïr un sindicat  membre de la CDT.

Tot i  la pressió social i de les institucions locals, la companyia es negà  a reconèixer el sindicat exigint la seva dissolució i acomiadant, al 2015, a 51 treballadors/es membres  de la CDT. 

Des de llavors i fins l'actualitat les treballadores i treballadors de l'empresa  han  dut a terme  una vaga contínua.  Com a resposta i vulnerant el seu dret a la vaga i ell lliure exercici de les seves llibertats sindicals,  l'empresa procedí a acomiadar a 540 treballadores/treballadors  i a presentar càrrecs contra el líder sindical Rahmoun Abdellah pels presumptes danys econòmics causats contra l'empresa.

Si bé, finalment, gràcies a la pressió internacional la companyia va retirar els càrrecs contra Rahmoun Abdellah, encara no ha reinstal·lat  els 540 treballadors i treballadores acomiadats per exercir el dret a la lliure sindicació.

Des de la Fundació Pau i Solidaritat exigim la reincorporació de les 540 persones acomiadades i us animem a unir-vos a la campanya endegada per UITA que trobareu al següent enllaç.

ASSASSINATS DOS LÍDERS A COLÒMBIA

El dia 1 de juliol,  Alberto Román Acosta que, durant anys fou el president de Sintrainango 

(sindicat  de treballadors/es  de la indústria agropecuària) concretament de la secció de cortero de canya, mentre es trobava al  seu barri de Santa Bárbara del municipi de Cerrito (situat al departament del Valle del Cauca) va ser disparat per  dues persones  causant-li la mort.

Seguidament, el dia 3 de juliol  Eugenio Rentería Martínez, qui va ser un dels líders que participà activament als paros cívicos  d'agost de 2016 i maig de 2017  de Chocó, va ser trobat sense vida amb  signes de violència com cops contundents i ferides d'arma blanca. 

Des de la Fundació Pau i Solidaritat condemnem la mort dels dos líders sindicals.

Per més informació podeu consultar el següent enllaç.

ÍNDEX GLOBAL DELS DRETS DE LA CSI: ELS PITJORS LLOCS DEL MÓN ON SER TREBALLADOR/A

La Confederació Sindical Internacional (CSI)  és una confederació de centrals sindicals nacionals, cada  una de les quals agrupa als sindicats del seu país en particular. Actualment,  aplega un total de 340 organitzacions afiliades provinents de 163 països i territoris dels cinc continents i que representen181 milions de treballadors i treballadores, dels quals el 40% són dones.

Des del 2014 la CSI ha vingut elaborant l'índex global dels drets (IGD). Aquest índex  classifica els països en funció de 97 indicadors reconeguts internacionalment, per avaluar on estan millor protegits els treballadors i les treballadores, tant pel que fa la legislació com a la pràctica. Al següent vídeo podeu conèixer en què consisteix aquest IGD i com es calcula:

El passat 13 de juny es va publicar l'informe  de 2017 on es constata un increment  del nombre de països  on s'han registrat casos de violència  física i amenaces contra els treballadors i les treballadores  en un 10%  respecte al 2016. Segons l'informe s'han  documentat atacs contra sindicalistes  en 59 països.

L'informe indica que els interessos  corporatius se situen per sobre dels interessos dels treballadors i les treballadores en l'economia mundial i que el 60% de països exclouen  a categories senceres  de treballadors i treballadores de la cobertura de la legislació laboral. 

A continuació us detallem algunes de les principals conclusions:

-84 països exclouen  a grups de treballadors/es  de la legislació laboral,

-més de 3/4 parts dels països deneguen el dret  a la vaga  a determinats col·lectius,

-dels 139 països  examinats, 50 deneguen  o limiten la llibertat d'expressió  i de reunió,

-el nombre de països  en què els treballadors/es  estan exposats a violència física i amenaces s'ha incrementat en un 10%  (de 52 a 59),

-s'han assassinat  a sindicalistes en 11 països: Bangladesh,  Brasil, Colòmbia, Filipines, Guatemala, Hondures, Itàlia, Mauritània, Mèxic, Perú i Veneçuela,

-els pitjors països del món per als treballadors i treballadores són Bangladesh,  Corea del Sud, Egipte, els Emirats Àrabs Units, Filipines Guatemala, Kazakhstan, Qatar i Turquia.

Per saber-ne més podeu consultar els següents enllaços:

Llegir l'informe IGD
Mapa del IGD

Il·lustració sobre l'DGD de la CSI.
Il·lustració sobre els 10 pitjors països on treballar.

DOS LÍDERS SINDICALS ASSASSINATS A COLÒMBIA

A partir del 16 de maig, 83 organitzacions socials de la ciutat de Buenaventura  van organitzar i dur a terme un "paro cívico" per demostrar públicament la inconformitat de la ciutadania amb el govern nacional per no atendre les necessitats bàsiques de la població de Buenaventura.

En el marc els actes previs a  la celebració del paro cívico i  durant la seva realització les organitzacions socials  i sindicals han denunciat  la violència exercida contra els i les manifestants  i altres violacions dels drets humans.

En aquest context s'han produït  amenaces i atacs contra  els i les participants  en el paro cívico a Buenaventura  i també  contra el moviment camperol i sindical  en diferents punts del territori colombià.

Així, el passat 14 de maig va ser assassinat, mitjançant tres trets,  el  líder sindical Mario Andrés Calle Correa  al municipi de Guacarí (departament del Valle del Cauca). Mario era  president de la Asociación  de Trabajadores  Campesinos  del Valle del Cauca-Subdirectiva Guacarí.

Seguidament, el 18 de maig, dos desconeguts van  disparar deu cops  i matar  al líder sindical  Álvaro Arturo Tenorio Cabezas  al poble de Magüi Payán (departament de Nariño). Arturo Tenorio era membre  del Movimiento Político y Social Marca Patriótico del departament de Nariño i del moviment camperol del departament. 

Des de la signatura dels Acords de Pau 35 defensors i defensores dels drets humans han estat assassinats.

Des de la Fundació Pau i Solidaritat condemnem la persecució contra el moviment sindical i social  i l'assassinat dels seus líders i lideresses i  exigim que les autoritats investiguin les agressions produïdes i  es comprometin, de manera efectiva, a implementar les garanties de seguretat i protecció  previstes en l'Acord de Pau. 

Per més informació podeu consultar els següents enllaços:

-Comunicat Taula Catalan per Colòmbia

-Assassinat líder sindical a Guacarí

-Assassinat líder sindical a Magüi.

 

CREIX LA VIOLÈNCIA ANTISINDICAL CONTRA ELS LÍDERS I LIDERESSES SINDICALS A HONDURES

D'acord amb la Red Nacional  contra la Violencia  Antisindical i altres grups  de la societat civil  d'Hondures, al país s'està  produint un increment de  la violència antisindical en contra dels  líders i lideresses que vetllen per la defensa dels drets dels treballadors i les treballadores.

Al 2016 un total de 20 sindicalistes  van ser assassinats o amenaçats per vetllar per la defensa dels drets humans laborals.  L'any passat la Comisión Interamericana de Derechos Humanos va exigir al govern  hondureny que establís els mecanismes necessaris per protegir als i les activistes que reben amenaces.

Però, tot i això la violència no ha deixat d'incrementar. Així, el passat 16 d'abril Moisés Sánchez,  secretari general de la secció  d'exportació de melons del Sindicato de Trabajadores  de la Agroindustria y similares (STAS)  i el seu germà  i sindicalista Misael Sánchez, van ser atacats per un grup  de sis homes que els amenaçaren de matar-los sí no deixaven la seva activitat sindical.

De la mateixa manera, els treballadors i treballadores del sector meloner de la regió de Choluteca han denunciat  ser víctimes de violacions dels seus drets i llibertats sindicals, així un total de 56 treballadors/es van ser acomiadats/es per pertànyer a una organització sindical.

Això constata que, tot i que Hondures ha ratificar els Convenis de l'OIT que regulen i reconeixen els drets i llibertats fonamentals els líders i lideresses sindicals continuen essent amenaçats, perseguits i assassinats per defensar els drets de les treballadores i els treballadors.

Podeu trobar més informació  a Equaltimes.